Aquest mes us presento el procés de naturalització d'un peix ben conegut per tots nosaltres, una carpa (Cyprinus carpio MZB 2010-0097).
Val a dir que al tractar-se del primer peix que dissecava a la meva vida tenia els meus dubtes i pors de que la feina es fes de manera correcta, però amb l'assessorament expert del Carles Orta s'han pogut resoldre tots els "handycaps" que es tenien en un principi. El procés de naturalització dels peixos és, opinió personal, dels més laboriosos de realitzar ja que existeixen molts pasos a fer.
Primer de tot i, utilitzant mesures prèviament obtingudes de l'animal original, es realitza una escultura d'espuma de poliuretà amb la morfologia del peix (fig. 1). Tot seguit es cubreix amb escaiola tota la superfície de l'escultura i es puleix fins a donra-li un aspecte uniforme (fig. 2). Després de descarnar l'animal i separar la seva pell del teixit muscular, es conserva aquesta amb substàncies preservants i tot seguit es col·loca sobre l'escultura definitiva (fig. 3). Els espais que hagin pogut quedar entre la pell i l'escultura es reomplen amb argila de la mateixa manera qeu s'hi aplica aquesta argila a les òrbites oculars.
El pas següent consisteix en fixar les aletes i a la col·locació dels ulls de vidre per donar l'aspecte definitiu a la naturalització (fig. 4). Un cop la pell s'ha assecat definitivament, comença el procés de restitució pictòrica de l'animal ja que al perdre la humitat, la coloració dels peixos perd intensitat i tonalitat. Un cop s'ha aconseguit el color definitiu tant de les aletes com de les escates, la naturalització es protegeix dels agents externs utilitzant un vernís a l'aigua.
Després del llarg procés de naturalització s'obté una carpa que anirà exposada al nou espai Fòrum (fig. 5).
Fig. 1 Fig. 2
Fig. 3 Fig. 4
Fig. 5
